Propietats dels gasos II

T’has adonat que si fas pressió sota un globus, el poses damunt una taula i l’esclafes amb les mans el seu volum disminueix?

Doncs, a aquesta mateixa conclusió van arribar al segle XVII dos científics: Robert Boyle i Edme Mariotte. Ells van fer un experiment amb un gas dins d’un recipient, van observar que quan feien pressió el volum del gas canviava. Com més pressió feien més es reduïa el volum del gas. Això vol dir que la pressió i el volum són magnituds inversament proporcionals. Aquest comportament es coneix com llei de Boyle-Mariotte.

Més tard, al segle XIX altres dos científics Joseph Gay-Lussac i Jacques Charles, van estudiar el comportament dels gasos mentre la pressió és constant.

Per fer-ho posaren un recipient tapat amb un émbol. Aquest recipient tenia un gas que ocupava un volum V₁ a temperatura ambient. Després, el van calfar i van observar que el gas ocupava un volum major V₂.

D’aquesta forma tan senzilla van enunciar la seua llei la qual ens demostra que a pressió constant el volum d’un gas és directament proporcional a la temperatura. Aquesta llei es coneix com a llei de Charles i Gay-Lussac. 

Ambdós científics van proposar una segona llei que relacionava la pressió amb la temperatura. Aquesta segona llei diu que a l'augmentar la temperatura d’un gas es produeix un augmente de la pressió del gas.



Llei Boyle-Mariotte

By NASA's Glenn Research Center - http://www.grc.nasa.gov/WWW/K-12/airplane/aboyle.html, 
Domini públic, Link

Llei Charles

De NASA's Glenn Research Center - http://www.grc.nasa.gov/WWW/K-12/airplane/aglussac.html, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=4448734

Quant tarda a coure’s un ou?

Bé pot ser la pregunta et sorprenga, però la resposta pot fer-ho més!

Estem acostumats a coure a la nostra cuina i per tant els aliments sempre es cuinen en les mateixes condicions. Però si ara fem un viatge a un altre país on l'altitud siga diferent, les condicions de pressió atmosfèrica també hauran canviat.

Al nivell del mar un ou tarda més a coure’s que si volem cuinar-lo dalt d’una muntanya. Com pot ser això? Quina és l'explicació?

Aquest fet s’explica perquè al nivell del mar tenim més quantitat de gasos atmosfèrics damunt nosaltres. Mentre que quan estem dalt d’una muntanya o viatgem a un país situat a una altitud major, la columna de gasos damunt nosaltres és menor i per tant la pressió atmosfèrica a la qual estem sotmesos serà també menor.

I direu, què té a veure aquest fet amb coure un ou? Doncs, si volem collir l'ou damunt una muntanya, al calfar l’aigua les bombolles es formen amb més facilitat perquè la pressió que han de véncer per pujar a la superfície és menor, per tant l’aigua bull a una temperatura menor i hem de deixar l’ou més temps dins perquè es coga bé.

 

Bé, què us ha paregut aquesta curiositat? Ja la coneixíeu?

Si us ha agradat, podeu deixar els vostres comentaris. A més a més, ja sabeu que si teniu algun dubte d’aquest tema, em trobareu ací i a les xarxes socials.